Parkinson i els símptomes

La malaltia de Parkinson és una malaltia neurodegenerativa que es produeix en el cervell, per la pèrdua de neurones en la substància negra cerebral. Afecta a més de 65.000 espanyols i la seva incidència va en augment. És una malaltia pròpia de persones d’edat avançada, no obstant això, cada vegada afecta persones més joves, fins i tot a menors de 40 anys.

Es caracteritza per múltiples símptomes:

• Rigidesa muscular.
• Tremolors.
• Hipocinèsia (falta de moviments)
• Dificultats en caminar.
• Poca estabilitat en estar parat.
• Si un moviment no s’acaba; té dificultats per reiniciar-ho, o per acabar-ho.
• Falta d’expressió dels músculs de la cara.
• Bradicinèsia (lentitud dels moviments voluntaris)
• Acatísia (falta de capacitat d’estar assegut sense moure’s)
• Moviment dels dits (com si estiguessin explicant diners)
• Boca oberta amb dificultat per mantenir-la tancada.
• Veu de to baix i monòtona.
• Dificultat per escriure, per menjar o per a moviments fins.
• Deterioració intel·lectual, de vegades.
• Restrenyiment.
• Depressió, ansietat, atròfia muscular.

De moment no hi ha solució mèdica, però com passa a altres malalties cròniques i invalidants, els problemes socials són tant o més importants que els biològics o psíquics, per la qual cosa amb bons tractaments farmacològics i psicològics, el malalt de Parkinson pot millorar la seva qualitat de vida i la de la seva família, realitzant una vida pràcticament normal.

És essencial també una bona educació sanitària, rehabilitació física, teràpia psicològica i realitzar activitats que evitin l’aïllament. Per descomptat; mantenir una actitud activa i positiva, ni el pacient ni el familiar han d’enfrontar-se al Parkinson sinó que han d’adaptar-se a ell. Però tampoc podem permetre que el Parkinson canviï la nostra vida totalment.